domingo, 21 de junio de 2009

Desdejuni sense diamants

Aquest microrelat va estar finalista del I Premi de microrelats La Nau, del Centre Cultural La Nau de Castelló, a l'abril del 2009.

Hui tinc ganes de plorar, i no sé ben bé per què. No és per la regla, no la tinc, ja no em ve. Analitze, introspeccione... Potser he vist massa pel•lícules novaiorqueses i pense que la psicoanàlisi ho soluciona tot. Repasse esdeveniments.

El despertador ha sonat a les cinc. M'he desdejunat amb un suc de pomelo i un café negre, sense sucre. Després m'he raspallat les dents fins a fer-me sagnar les genives i m'he dutxat amb aigua freda. Se'm va la vida cada vegada que ho faig. M'he refregat el cos amb una esponja rasposa fins a deixar-me la pell roja i lluent com la d'una cirera, però ja fa temps que no està tan tibant, com la de les cireres. Crema hidratant, assecador, maquillatge, però que parega que no hi vaig maquillada, perfum, com si haguera d'enamorar algú, com si poguera enamorar algú. Demane un taxi. Done l'adreça del gimnàs. El taxista inicia una xerradissa insubstancial. Jo em pose el periòdic davant per a avortar qualsevol conat de conversa. Al gimnàs em mortifique amb les màquines i la música xarona que ix a doll pels altaveus. Massatge. Raig UVA. Una altra dutxa freda. Amb raspall. Crema hidratant. Assecador. Maquillatge, però que parega que no hi vaig maquillada.

Arribe als jutjats. Abans, els ordenances em miraven al passar, ara és com si no els hi passés ningú pel davant. Café negre, sense sucre. Engegue l'ordinador i revise les piles d'expedients que no minven: informes, declaracions, denúncies, peritatges, sumaris, sentències... I després, a la sala.

He fet fora de sa casa dues famílies i li he llevat el fill a una altra. He dinat sola, ensalada sense oli i café negre, sense sucre. Sempre dine sola, ensalada sense oli i café negre, sense sucre. En acabant, m'he raspallat les dents fins a fer-me sagnar les genives. Intente redibuixar-me les faccions que aquest rostre de vella ha devorat. De nou al despatx, m'he capbussat en la mar de relacions, antecedents, tràmits, instruccions, procediments...

Demane un taxi. Done l'adreça del centre de bellesa. Depilació, tonificació, píling. Demà, perruqueria i despús-demà, emblanquiment dental. Demane un taxi. El taxista ni saluda. Li done l'adreça de casa i mentre, em demane el sopar per telèfon: ensalada d'algues i sushi vegetarià. Que quantes racions? Una, només una. Arribe a casa, una casa neta, ordenada, buida...

Hui tinc ganes de plorar, i no sé ben bé per què.


© del text JAVIER VALLS BORJA
març del 2009

1 comentario:

  1. M´agradat de veres. Crec que temim moltes coses paregudes, em refereix a la manera de escriure, per supost! Enhorabona Javier!!

    Y ahora me paso al castellano,vale? jaja!
    Sigue adelante!!! Ese es mi lema... te lo presto!!

    Adeu!!

    ResponderEliminar